Una mica d'història

Els orígens^

Vilafranca del Penedès va néixer a principis del segle XII. Es considera que nasqué entre 1108 -data de la incursió almoràvit que afecta el Principat de 1107 a 1115- i el 1151. En aquesta data apareix citada per primera vegada Vilafranca en un document que recull que Pere de Vilafranca pagà el cens per ocupar-se dels afers de la Vila. 
En el creixement del nucli inicial de la vila, van influir-hi diversos factors: la situació geogràfica, les franqueses concedides, la tranquil·litat davant els sarraïns, l'impuls que li va donar el comte de Barcelona i el mercat que es devia celebrar ja des del seu naixement.
La Vilafranca d'aquesta època va esdevenir una de les ciutats importants del Principat. La seva configuració era la típica d'una ciutat medieval: el clos de la muralla, els gremis, la noblesa i el call jueu. El mercat i després la fira van jugar un paper fonamental en la fundació de Vilafranca i en la seva expansió posterior. El mercat de Vilafranca va substituir ben aviat el que es feia a La Granada.
La fira és de creació posterior al mercat, però aviat va anar creixent i ja el 1191 Alfons I concedí a Berenguer i a Pere de Vilafranca, a Dalmau de Canyelles i a Vidià de Sa Refeguera la vila anomenada Vilafranca i la fira que tenia al Penedès i, a més, dues parts de tots els establiments de l'esmentada vila, tant del Mercat com de la Fira.

L'Edat Mitja^

Al segle XIII Vilafranca es converteix en una de les viles més importants de Catalunya i Jaume I hi celebra les seves primeres Corts l'any 1218. Durant aquest segle, la vila creix urbanísticament i econòmicament gràcies al mercat i la fira, afavorida per la seva localització en el camí reial, en la confluència de la via francesa amb València i l'Aragó. Es converteix en un nucli important de la xarxa d'intercanvi mercantil europeu, per aquest motiu a les fires medievals i modernes s'hi podien trobar productes poc habituals en els mercats locals i comarcals.
Aquesta primera Fira del Penedès és la que ens ha arribat segurament com a Fira del Sembrar o Fira de Sant Lluc, que se celebrava el 18 d'octubre, pels voltants de l'església de Santa Maria, amb una durada de quinze dies.

L'Època Moderna^

L'any 1528 l'emperador Carles va concedir a Vilafranca el privilegi de celebrar una nova fira a començaments del mes de maig. Aquesta Fira de Maig, adopta al llarg de la història diferents noms: Fira dels Apòstols, Fira del Congre, Fira del Rosari, Fira de l'Aurora fins que al segle XIX, coincidint amb els corrents romàntics, adopta el nom de Fires dels Enamorats, segurament per ser també un punt de trobada de la gent jove de la comarca. És a partir de 1889 que el nom de Fires de Maig o dels Enamorats es consolida fins als nostres dies. 

En els primers decennis del segle XX, les Fires de Maig havien quedat endarrerides en el temps i no serà fins a la proclamació de la II República que s'obrirà un nou cicle quan, l'any 1932, l'Ajuntament republicà recupera les Fires de Maig i en potencia el seu caràcter agrícola i la vessant industrial, amb l'objectiu de contribuir al desenvolupament econòmic de Vilafranca i la comarca. Durant els cinc anys de Fires republicanes, s'en va reforçar el caire festiu i cultural amb multitud d'actes, convertint-se en les Fires i Festes de Maig. 

La Guerra Civil va obligar a suspendre les Fires de Maig i la imposició de la dictadura va fer inviable la continuació de les Fires a la postguerra. A més, els nous ajuntaments franquistes no van tenir cap interès a recuperar-les. No serà fins l'any 1957, quan s'inicia una certa recuperació econòmica, que les fires les organitza la Comisión de Fomento de Ferias y Mercados de Vilafranca i es recupera l'espai de les rambles com a recinte firal.

Les Fires actuals^

L'any 1984 es crea el Patronat Municipal de Turisme que, aleshores es fa càrrec de l'organització tant de la Fira del Gall com de les Fires de Maig. Però no serà fins l'any 1989, quan passa a anomenar-se Patronat Municipal de Comerç i Turisme, que es creen diferents comissions amb els sectors involucrats a les fires i es dóna l'impuls necessari per fer un trasllat definitiu al Pavelló Firal de la Zona Esportiva Municipal. El trasllat de les Fires va suposar un canvi radical en la concepció de les Fires de Maig. 

La possibilitat de disposar d'un recinte exclusiu amb amplis espais coberts propicia una professionalització i sectorització més gran del certamen. L'empresariat vilafranquí i penedesenc fa una aposta decidida per la fira i en poc temps les Fires de Maig es converteixen en un espai d'exposició de més de 15.000/m2 on l'automoció, el comerç, la maquinària agrícola, els vins i caves i el serveis es converteixen durant tres dies en un gran aparador econòmic. 

L'aposta de futur que el Patronat Municipal de Comerç i Turisme de Vilafranca del Penedès fa per aquestes fires es veu reflectida en la millora constant de l'atenció als expositors i en la renovació de les infrastructures per tal de fer-les més atractives al públic.  

Vilafranca del Penedès ha sabut desenvolupar una fira potent que ha servit per enfortir tot el potencial econòmic dels diferents sectors que hi concorren, convertint-se en el referent comercial de les comarques del Gran Penedès. L'any 2014 el Patronat Municipal de Turisme passa a ser el Servei de Comerç i Turisme de l'Ajuntament de Vilafranca del Penedès.

Al 2016 les Fires de Maig passen a ser organitzades pel Servei de Promoció Econòmica de l’Ajuntament de Vilafranca.

 

 

Fonts documentals

A Vilafranca, els mercats a grapats, i les fires a piles
Ramon Arnabat Mata

800 anys de fires a Vilafranca
Raimon Soler Becerro

Història econòmica de les Fires a Catalunya
Albert Carrera i Lídia Torra